En Xe i en Ge eren dos germans fills de la mateixa mare encara que, qualsevol que no ho sabés, no pensés mai que poguéssin ser germans.
Eren totalment diferents, tan físicament com de caràcter.
En Ge era tranquil, gens atrevit, molt serio, molt responsable i una mica insegur.
En Xe era tot el contrari. Era molt nerviós, molt mogut, i de vegades massa atrevit. Li agradava tot allò que ell pogués pensar que podia ser una aventura i no pensava amb les conseqüències que, pel fet de ser una criatura, podien afectar la seva seguretat.
Pel fet d’haver nascut en poc més d’un any de diferència, cap dels dos podia recordar des de quant es coneixien, ja que els records eren per tots dos els mateixos.
Des de molt petits, tots dos varen demostrar molt clarament les diferències dels seus caràcters. Am en Ge li agradaven els jocs tranquils però, sobretot, el que més li agradava era jugar sol i que ningú li toqués les seves coses. Això molt poques vegades era possible, sobretot quan el seu germà Xe estava a prop seu, cosa que feia que molt sovint acabessin barallant-se com gat i gos.
Una de les coses que sempre varen deixar molt clara en tot moment tots dos va ser la seva gran imaginació.
Com una vegada en que en Xe estava jugant a retallar papers i, sense que sa mare se n’adonés, va tallar els tirants dels pantalons del seu germà i, quan la seva mare li va demanar explicacions de per què els havia tallat, ell amb una seguretat impressionant li digué “no he sigut jo, mare, ha sigut el periquito que ha sortit de la gàbia, ha agafat les estisores i ha tallat els tirants dels pantalons”. La resposta va deixar a la seva mare tan sorpresa, que no va poder dir res ja que va haver de girar-se d’esquena perquè en Xe no la veiés riure.
Però en Ge no es quedava gens enrere amb aquestes coses i ho va deixar molt clar una vegada en que la seva mare li va posar mongetes per menjar. He de dir que a en Ge no li agradaven gens les mongetes. Però, com que ell segurament ja n’estava fart de dir-li a la seva mare que no volia mongetes i que a pesar de les seves queixes la seva mare seguís posant-li mongetes per menjar, un dia després d’haver-ne menjat dues cullerades li digué a sa mare que tenia molt mal de panxa i que es trobava malament. La seva mare, com ell ja s’havia imaginat, li va dir que no en mengés més, que li faria una mica d’arròs bullit i segur que ja se li passaria. Des d’aleshores, cada vegada que hi havia mongetes per dinar, ell deia que no en volia perquè les mongetes li feien agafar la grip.
Els anys varen anar passant i, com era de preveure, les diferències entre els dos germans varen seguir, sense gaires canvis en el seu caràcter.
En Ge va seguir amb el seu posat seriós i segueix agradant-li estar tranquil i que ningú es fiqui amb les seves coses i guardant-se per si mateix les seves penes i alegries.
En Xe és un intrèpid aventurer, segueix agradant-li tot allò que comporti risc, i no crec que tingui por de res. I, com sempre, segueix tenint molta imaginació.
Però amb una cosa sí que són iguals tots dos: són persones molt independents.
Eren totalment diferents, tan físicament com de caràcter.
En Ge era tranquil, gens atrevit, molt serio, molt responsable i una mica insegur.
En Xe era tot el contrari. Era molt nerviós, molt mogut, i de vegades massa atrevit. Li agradava tot allò que ell pogués pensar que podia ser una aventura i no pensava amb les conseqüències que, pel fet de ser una criatura, podien afectar la seva seguretat.
Pel fet d’haver nascut en poc més d’un any de diferència, cap dels dos podia recordar des de quant es coneixien, ja que els records eren per tots dos els mateixos.
Des de molt petits, tots dos varen demostrar molt clarament les diferències dels seus caràcters. Am en Ge li agradaven els jocs tranquils però, sobretot, el que més li agradava era jugar sol i que ningú li toqués les seves coses. Això molt poques vegades era possible, sobretot quan el seu germà Xe estava a prop seu, cosa que feia que molt sovint acabessin barallant-se com gat i gos.
Una de les coses que sempre varen deixar molt clara en tot moment tots dos va ser la seva gran imaginació.
Com una vegada en que en Xe estava jugant a retallar papers i, sense que sa mare se n’adonés, va tallar els tirants dels pantalons del seu germà i, quan la seva mare li va demanar explicacions de per què els havia tallat, ell amb una seguretat impressionant li digué “no he sigut jo, mare, ha sigut el periquito que ha sortit de la gàbia, ha agafat les estisores i ha tallat els tirants dels pantalons”. La resposta va deixar a la seva mare tan sorpresa, que no va poder dir res ja que va haver de girar-se d’esquena perquè en Xe no la veiés riure.
Però en Ge no es quedava gens enrere amb aquestes coses i ho va deixar molt clar una vegada en que la seva mare li va posar mongetes per menjar. He de dir que a en Ge no li agradaven gens les mongetes. Però, com que ell segurament ja n’estava fart de dir-li a la seva mare que no volia mongetes i que a pesar de les seves queixes la seva mare seguís posant-li mongetes per menjar, un dia després d’haver-ne menjat dues cullerades li digué a sa mare que tenia molt mal de panxa i que es trobava malament. La seva mare, com ell ja s’havia imaginat, li va dir que no en mengés més, que li faria una mica d’arròs bullit i segur que ja se li passaria. Des d’aleshores, cada vegada que hi havia mongetes per dinar, ell deia que no en volia perquè les mongetes li feien agafar la grip.
Els anys varen anar passant i, com era de preveure, les diferències entre els dos germans varen seguir, sense gaires canvis en el seu caràcter.
En Ge va seguir amb el seu posat seriós i segueix agradant-li estar tranquil i que ningú es fiqui amb les seves coses i guardant-se per si mateix les seves penes i alegries.
En Xe és un intrèpid aventurer, segueix agradant-li tot allò que comporti risc, i no crec que tingui por de res. I, com sempre, segueix tenint molta imaginació.
Però amb una cosa sí que són iguals tots dos: són persones molt independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada